Amb això de la informàtica, hem decidit fer un pas més, ara ens trobareu a:
http://mauletshortasantandreu.wordpress.com
Us hi esperem,
salut!
dilluns, 9 de febrer del 2009
dimarts, 3 de febrer del 2009
dijous, 3 de juliol del 2008
dilluns, 26 de maig del 2008
Acte pel Decreixement a Horta
Arriba la Marxa pel Decreixement a Horta.
Dijous 29 de maig
19.30 Xerrada crisis energètica i alimentària
20.30 Debat: frau de la creació de diners i la crisi financera.
Video "Money as debt"
Dijous 5 de juny
19.30 Xerrada d'Introducció al Decreixement i al contrapoder.
Dijous 5 de juny
19.30 Xerrada d'Introducció al Decreixement i al contrapoder.
Presentació trobada moviments socials del 4 al 6 de juliol
20.30 Debat: el Decreixement a Horta
20.30 Debat: el Decreixement a Horta
lloc: Centre cívic Matas i Ramis (c/Feliu i Codina 20)
dimarts, 13 de maig del 2008
Acte pels drets laborals a HORTA
El proper dijous, dia 15 de maig de 2008, a les 19h; l'Assemblea de Maulets d'Horta us convoquem un acte que es realitzarà al CC Matas i Ramis. Tindrem l'oportunitat de conèixer els nostres drets com a treballadores, de mans de membres de l'Espai Jove de la Intersindical.
Esperem trobar-vos-hi! Perquè només coneixent els nostres drets, obtinguts amb l'esforç col·lectiu de vàries generacions, podrem fer-nos fortes per saber què i com volem conquerir la nostra dignitat.
dimecres, 30 d’abril del 2008
1r de maig: de la crisi a la revolta [Països Catalans, 30/04/2008]
Arribem a un nou 1 de maig, en temps del que sembla ser una crisi econòmica global. Malgrat els missatges tranquil·litzadors del govern espanyol; els principals organismes del capital transnacional, la premsa burgesa i els economistes neoliberals no poden amagar la seua inquietud. Naturalment, la primera evidència d’aquesta crisi econòmica la trobem en les butxaques de les treballadores catalanes i, molt especialment en els joves: estudiants, assalariats (els “afortunats” mileuristes i els que no hi arriben), falsos treballadors autònoms, temporals i aturats, migrants i excloses… els protagonistes de la precarietat generalitzada veiem disminuir el nostre poder adquisitiu i augmentar el nostre risc laboral, econòmic i vital.
Que les crisis no són fenòmens aleatoris, que no vénen donades pels moviments difícils de predir d’una “mà invisible” és una lliçó que ja fa temps que hem après. Cal doncs, llegir aquest nou episodi de caos en termes de contradicció, de lluita i d’inviabilitat del sistema capitalista.
Però, a més, entenem també la crisi en termes de combat i, per tant, d’oportunitat política. És per això que no podem cedir ni un sol pam als explotadors i als especuladors. No és el moment de victimisme i ressignació, sinó d’organització, fermesa i voluntat crítica i rebel, com ho demostren les darreres lluites de treballadores, precàries o estudiants arreu del país: de Perpinyà a Alacant.
Les últimes grans crisis mundials, als anys 70, van significar la introducció de la precarietat que milions de joves i de treballadores, en general, patim als països d’occident. Per no parlar de la renovada ofensiva política, econòmica i militar cap a la perifèria del sistema mundial; el nou impuls a allò que cínicament anomenen subdesenvolupament. Les anteriors crisis crearen l’escenari idoni per atacar les formes d’organització obreres i populars, per introduir la flexibilitat. Per imposar també graus cada vegada més elevats de mercantilització i d’intensitat del treball per compte (i profit) d’altres.
Mitjançant les noves tecnologies i esquemes d’organització del treball a nivell mundial, però també amb enormes dosis de violència i repressió, en definitiva, es van superar les barreres que impedien perpetuar les velles formes d’explotació i l’acumulació privada dels fruits del treball de tots i totes.
Actualment, ens trobem amb un exèrcit de reserva mundial que comprèn des dels treballadors a temps parcial i les migrants, fins a les persones que exploten (fins a un nivell esclavista) les empreses deslocalitzades o transnacionals en països empobrits. Amb unes classes populars, en general, desmobilitzades, enfrontades a la manipulació i a la banalitat diàries. Amb uns Estats Providència desmantellats i uns sindicats majoritaris instal·lats en el pactisme i la traïció. Amb un discurs neoliberal hegemònic que pretén fer pagar a les treballadores les conseqüències del desgavell especulatiu mitjançant discursos de “solidaritat davant la crisi”.
Ara és el moment de repensar la conjuntura i tot el gruix de relacions de dominació a què ens veiem sotmeses. No estem disposades a ser víctimes resignades d’aquesta crisi, sinó els botxins del capitalisme.
Perquè tenim clar que cap discurs sobre la fi de la història, que cap gest paternalista de l’esquerra gestora és capaç d’amagar que el capitalisme és la major maquinària de generar injustícia a nivell mundial. Per molt que ho vulguen, no podem creure en la duració eterna d’un sistema que condemna a la mort per fam o per guerra milers de joves, xiquetes, ancians cada dia. Que només ens ofereix la marginació, l’explotació més brutal, la transformació de tots els aspectes de les nostres vides en simples mercaderies, la privatització, la submissió de la nostra creativitat i la nostra capacitat humana als càlculs cost-benefici d’unes altres.
És per això que des de la tradició assembleària, autoorganitzada i combativa del poble català, el jovent apostem per noves formes de relació vertaderament humanes. Apostem per un model comunista d’organitzar la nostra societat i ho fem sense dogmes i de manera desacomplexada, amb fermesa. Conscients que un altre món és possible i necessari, però només al marge del capitalisme. Només sota el socialisme.
L’1 de maig, no és un dia de festa ni una oportunitat per fer vacances. És una jornada de lluita i de mobilització. Cal doncs, un pas endavant per part del jovent. Ara més que mai, ens cal un esforç d’organització i de resistència.
Combatem la precarietat! Combatem el capitalisme!
El jovent en peu de guerra!
Que les crisis no són fenòmens aleatoris, que no vénen donades pels moviments difícils de predir d’una “mà invisible” és una lliçó que ja fa temps que hem après. Cal doncs, llegir aquest nou episodi de caos en termes de contradicció, de lluita i d’inviabilitat del sistema capitalista.
Però, a més, entenem també la crisi en termes de combat i, per tant, d’oportunitat política. És per això que no podem cedir ni un sol pam als explotadors i als especuladors. No és el moment de victimisme i ressignació, sinó d’organització, fermesa i voluntat crítica i rebel, com ho demostren les darreres lluites de treballadores, precàries o estudiants arreu del país: de Perpinyà a Alacant.
Les últimes grans crisis mundials, als anys 70, van significar la introducció de la precarietat que milions de joves i de treballadores, en general, patim als països d’occident. Per no parlar de la renovada ofensiva política, econòmica i militar cap a la perifèria del sistema mundial; el nou impuls a allò que cínicament anomenen subdesenvolupament. Les anteriors crisis crearen l’escenari idoni per atacar les formes d’organització obreres i populars, per introduir la flexibilitat. Per imposar també graus cada vegada més elevats de mercantilització i d’intensitat del treball per compte (i profit) d’altres.
Mitjançant les noves tecnologies i esquemes d’organització del treball a nivell mundial, però també amb enormes dosis de violència i repressió, en definitiva, es van superar les barreres que impedien perpetuar les velles formes d’explotació i l’acumulació privada dels fruits del treball de tots i totes.
Actualment, ens trobem amb un exèrcit de reserva mundial que comprèn des dels treballadors a temps parcial i les migrants, fins a les persones que exploten (fins a un nivell esclavista) les empreses deslocalitzades o transnacionals en països empobrits. Amb unes classes populars, en general, desmobilitzades, enfrontades a la manipulació i a la banalitat diàries. Amb uns Estats Providència desmantellats i uns sindicats majoritaris instal·lats en el pactisme i la traïció. Amb un discurs neoliberal hegemònic que pretén fer pagar a les treballadores les conseqüències del desgavell especulatiu mitjançant discursos de “solidaritat davant la crisi”.
Ara és el moment de repensar la conjuntura i tot el gruix de relacions de dominació a què ens veiem sotmeses. No estem disposades a ser víctimes resignades d’aquesta crisi, sinó els botxins del capitalisme.
Perquè tenim clar que cap discurs sobre la fi de la història, que cap gest paternalista de l’esquerra gestora és capaç d’amagar que el capitalisme és la major maquinària de generar injustícia a nivell mundial. Per molt que ho vulguen, no podem creure en la duració eterna d’un sistema que condemna a la mort per fam o per guerra milers de joves, xiquetes, ancians cada dia. Que només ens ofereix la marginació, l’explotació més brutal, la transformació de tots els aspectes de les nostres vides en simples mercaderies, la privatització, la submissió de la nostra creativitat i la nostra capacitat humana als càlculs cost-benefici d’unes altres.
És per això que des de la tradició assembleària, autoorganitzada i combativa del poble català, el jovent apostem per noves formes de relació vertaderament humanes. Apostem per un model comunista d’organitzar la nostra societat i ho fem sense dogmes i de manera desacomplexada, amb fermesa. Conscients que un altre món és possible i necessari, però només al marge del capitalisme. Només sota el socialisme.
L’1 de maig, no és un dia de festa ni una oportunitat per fer vacances. És una jornada de lluita i de mobilització. Cal doncs, un pas endavant per part del jovent. Ara més que mai, ens cal un esforç d’organització i de resistència.
Combatem la precarietat! Combatem el capitalisme!
El jovent en peu de guerra!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
